Han Solo al Serrat del Moro


Aquest cap de setmana havíem de marxar amb el Gerard al Pirineu a fer algun viot. La meteo incerta va fer que ens quedéssim aquí, i vam decidir fer una macrojornada a Montserrat. El plan era començar per la Han Solo al Serrat del Moro, sortir per dalt i després anar fent varies vies fins que es pongués el sol. Jo em vaig perdre i vaig estar tres hores al segon llarg (si m’ho pregunten a mi jo hagués dit que una hora), després per arribar fins dalt era una hora més de caminar per un bosc penjat que feia bastant mal rotllo.

Després de dinar ens anem a veure el Cap del Mort, que era el pròxim objectiu, i feia una calor inhumana. Decidim anar a fer la GAM del Cavall, fem el primer llarg, i quan estem a la placa ens adonem que fa un vent del dimoni i que ens fa molt respecte. Marxem, i ens estirem una estona a xerrar i lamentar-nos. Baixem per la Canal Plana, pensant en si fer el Projectil, i a baix veiem que l’únic que tenim ganes és de tornar a la furgo. Un fail estrepitós, però una bona jornada de caminar.

A mi la via em va agradar, té algun tram de roca i algun passet obligat amb caiguda lletja, però també té trossos boníssims, com la fissura de punys del primer llarg o la placa del segon. Cal dir que per disfrutar-la has d’anar ben fort per fer bé els trams de placa (no és el cas).

Vam matinar per no enganxar la calor. Calor en vam passar igualment, sobretot a baix.
El Gerard recuperant el segon llarg. Quan arribeu a la xemeneia no tireu cap a dalt, no sigueu rucs. Llavors passa el que passa.
Placa llisa amb els Frares de fons.
El Cavall mai defrauda

Cordada: Gerard Fuentes i Aleix Sanchis

Material: Unes 15 cintes, Friends fins al #3 amb el #3 repetit, el #4 útil. Al segon llarg vaig haver de fer un pas sobre un Tricam vermell.

Ressenya trobada a un blog, posa Instagram @iospreatz.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *