He decidit afegir entrades de vies que vaig repetir abans d’obrir el blog, sobretot de les que no es fan massa per afegir una mica més d’informació.
Aquesta té fama d’un primer llarg difícil i expo, i sincerament, no n’hi ha per tant. Està ben assegurat i has d’apretar una mica de nyapetes, però res sideral.
La resta, roca boníssima (intenteu que us toqui l’últim llarg) i plaques i diedrets molt plaents com diria l’Escalatroncs. A més, està poc equipada i, això sumat al grau fàcil, li dóna un toc entretingut i divertit.
El que recordo més difícil era que érem 2 de gener i jo encara tenia ressaca.
Cordada: Jordi Pina i Aleix Sanchis
Material: Unes 10 cintes, una o dos baguetes savineres, i joc de Tòtems.
Deixa un comentari