Ahir no teníem gaire ganes de caminar, i vam anar a fer aquesta via que feia temps que tenia pendent. La via segueix el recorregut més lògic per les plaques, es nota que està oberta per escaladors bons.
La part de baix és roca molt polida per l’aigua i el trànsit de la via, però com més amunt, més disfrutona. L’últim llarg, espectacular.
Volia seguir i fer alguna altra però el Xevi em va convèncer d’anar a dinar un menú de migdia. Els canelons estaven bons, així que la Trumfa haurà d’esperar.
Cordada: Xavier Seuba i Aleix Sanchis
Material: Unes 10 o 12 cintes.
Deixa un comentari