Pirenaic a la Mòmia


El Diumenge passat el Gerard i jo vam pujar per primera vegada a aquesta imponent agulla. La via és maca, bastant lògica i assequible tot i que et fa mirar-t’ho bé en un parell de llocs. Queda pendent fer-la en lliure, 7a diuen. Tela. Tot i que el sol picava, no feia massa calor; un matí rodó.

El Gerard obrint l’artificial desplomat del segon llarg.
Semblava apropiat fer l’egipci a la Mòmia
El penúltim llarg és brutal
I la bavaresa la cirereta del pastís.

Cordada: Gerard Fuentes i Aleix Sanchis

Material: Hem portat 24 cintes (massa cintes, amb menys i reciclant ja fas), Tòtems fins al #1 (el #2 l’haguéssim posat si l’haguéssim dut però no és imprescindible), alguns tasconets mitjans/grans, tan per protegir com per llaçar burins. Potser algun cordinillo prim per si peta algun.

Ressenya del Funklimbs (https://ressenyesfunklimbs.wordpress.com/). Tothom diu que al primer llarg hi ha pèndul pel segon però es pot deixar protegit perfectament amb Tòtems, zero perill.

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *