Hi ha vies, que, sobre el paper, per la seva longitud i dificultat, no semblen res de l’altre món. Però un cop a dins, et transporten, per uns instants, cap a una altra època i concepció de l’escalada. Uns instants que desitjaríem que duressin més i que segurament recordarem durant molt de temps.
La Normal a la Torta va ser oberta l’any 1927 per Lluís Estasen i companyia. És curiós com, tot i jo pujar amb l’última tecnologia en escalada, devia experimentar unes sensacions similars a les que aquells pioners van sentir ara fa gairebé 100 anys. Una cosa impensable si la via no romangués en el seu estat original.
Aneu, feu-la i gaudiu-la. I potser un cop a dalt tindreu, com jo, una revelació. Una revelació de per què és tan important conservar el patrimoni escalador Montserratí, i intentar mantenir a les nostres parets l’esperit d’aventura. És aquesta aventura la que ens fa recordar les sensacions més inesborrables al nostre cervell.
Aproximació: Pugem per la canal ampla fins a la Sense Nom, girem a l’esquerra seguint el camí d’Agulles i, un cop al peu de la cara sud de la Torta, pugem a la dreta per una canal fins un pedestal a peu de via.
Cordada: Helena Borràs, Lucia Sánchez i Aleix Sanchis
Material: Unes 8 cintes, joc de tòtems fins al vermell, tricams útils. La via es troba en l’estat original, no té cap expansió.
Descens: Ràpel d’uns 30m per la mateixa via.
Deixa un comentari