Una clàssica moderna, equipada per no patir.
Aproximació:
Des del Monestir, pujar cap a Sant Benet, passar l’ermita de Sant Salvador, i, quan arribes a un collet (amb unes vistes brutals), baixar una mica i a mà dreta queda la paret nord de l’Elefant. La via comença a la dreta d’una llastra a terra (hem estat uns minuts intentant veure el primer parabolt).
Primer llarg amb bona presa, roca una mica relliscosa, però l’equipament generós ens dóna molta calma. Algun passet finet fa mirar-t’ho un parell de cops.
El segon llarg ens ofereix patates encara més grosses que al primer llarg, m’han vingut ganes de rapelar per tornar-lo a fer.
Tercer llarg molt més fàcil, tot i que no l’he trobat tant lògic ja que, sense voler, me n’he anat al final de la Hispano-Suècia
Una via perfecta per matins de calor, molt ben trobada i amb una roca de primera.
Cordada: Bernat Pujol i Aleix Sanchis
Material: 10 cintes
Deixa un comentari